Sòfocles

Èdip rei

L'obra narra la història d'Èdip, un desventurat príncep de Tebes, fill de Laios i Iocasta. Poc abans que Laios i Iocasta es casessin, l'oracle de Delfos els va advertir que el fill que tinguessin esdevindria l'assassí del seu pare i l'espòs de la seva mare. Laios va tenir por i, quan va néixer Èdip, va encarregar a un dels seus súbdits que el matés, però aquesta persona no va complir l'ordre de matar Èdip. Solament va perforar-li els peus al nadó i el va penjar, mitjançant una corretja, a un arbre (bo i desobeint la lleialtat al rei Laios per l'horror que li produïa l'ordre que li havien donat).

Per allí va passar Forbas, un pastor dels ramats del rei de Corint, que va sentir els grans laments i el plor del nadó. El va recollir i el va lliurar, per tal que en tingués cura, a Pòlibos. L'esposa de Pòlibos, Peribea, es va mostrar encantada amb el nen i el va cuidar amb afecte a casa seva. Ella li va donar el nom d'Èdip (que significa "el dels peus inflats").

Èdip va créixer sota la cura dels reis de Corint. Durant unes noces, un borratxo li va etzibar que Pòlibos i Peribea no eren els seus veritables pares. Després del que havia sentit i turmentat pels dubtes, Èdip va preguntar a la seva mare si era adoptiu o no, però Peribea, mentint, va dir-li que ella era la seva autèntica mare. Èdip, no obstant això, no estava content amb les respostes de Peribea i va acudir a l'oracle de Delfos, qui li va pronosticar que mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare. En escoltar aquestes paraules, Èdip va prometre no tornar mai més a Corint, i va emprendre camí cap a Fòcida. En el seu viatge es va trobar un carruatge, en què viatjava Laios, acompanyat d'una cohort. Davant la negativa tant d'Èdip com del carruatge a deixar passar l'altre, van iniciar una baralla en què Èdip va matar Laios. En arribar a Tebes, Èdip va trobar un horrible monstre, l'Esfinx. L'Esfinx tenia cap, cara i mans de dona, veu d'home, cos de gos, cua de serp, ales d'ocell i urpes de lleó. Des d'un pujol aturava tot aquell que passés al costat seu i li formulava una pregunta. Si no la hi contestaven, l'Esfinx els provocava la mort.

Èdip fou capaç de respondre la fatídica pregunta i així va alliberar Tebes, la ciutat que el monstre havia torturat fins aleshores. En entrar a la ciutat, els ciutadans, agraïts amb l'estranger, li van proposar de fer-lo rei i de maridar-lo amb la reina Iocasta, vídua de feia poc. El casament i la coronació es van produir entre grans festes. Tanmateix, al cap de poc, noves desgràcies van caure sobre Tebes. Segons els oracles i endevins, la causa era que l'assassí del rei Laios vivia entre els tebans. La recerca, encapçalada pel propi rei de Tebes, no produïa resultats. La participació de Tirèsies resulta clau per revelar a Èdip que, de fet, el que li havien anunciat s'ha acomplert. En el desenllaç, Iocasta se suïcida i Èdip es treu els ulls i abandona Tebes.

Antígona

Antígona (Ἀντιγόνη) fou filla d'Èdip i de Iocasta. Tenia tres germans, dos nois Etèocles i Polinices, i una germana, Ismene. Va acompanyar al seu pare Èdip (rei de Tebes) a l’exili i, quan aquest va morir, va tornar a la ciutat.

En el mite, els dos germans barons d’Antígona es troben constantment lluitant pel tro de Tebes, a causa d'una maledicció que el seu pare havia llençat contra ells. Es suposava que Eteocles i Polinices governaven el tro periòdicament, però, en algun moment, Eteocles va decidir quedar-se en el poder després de complir el seu període, fet que va desencadenar una guerra doncs, ofès, Polinices va buscar ajuda en una ciutat veina, va armar un exèrcit i va tornar a la ciutat per a reclamar el que era seu.

La guerra va acabar amb la mort dels dos germans durant la batalla, un a mans de l’altre, com deia la profecia. Llavors Creont es va convertir en rei de Tebes i va dictaminar que, per haver traït la seva pàtria, Polinices no seria enterrat dignament i se’l deixaria a les afores de la ciutat. Els honors fúnebres eren molt importants per als grecs, doncs l’ànima d’un cos que no era enterrat estava condemnada a vagar per la terra eternament. Per això Antígona va decidir enterrar al seu germà i realitzar sobre el seu cos els corresponents rituals, revelant-se contra Creont.

La desobediència comporta per a Antígona la seva pròpia mort: condemnada a ser enterrada viva, va evitar-ho penjant-se. Per altre banda, Hemó, al veure morta a la seva promesa, després d’intentar matar al seu pare, es va suïcidar abraçat a Antígona; mentrestant, Eurídice, esposa de Creonte i mare d’Hemó, es suïcida al saber que el seu fill ha mort. Les morts d’Hemon i Euridice provoquen un profund patiment a Creont, que finalment s'adona del seu error.