Eurípides

Medea

Quan Jàson i els argonautes van arribar a la Còlquida i van reclamar el Velló d'or, el rei Eetes els va prometre que l'hi lliuraria només si eren capaços de realitzar certes tasques. En primer lloc Jàson havia de domar dos bous que exhalaven flamarades de foc per la boca i llaurar un camp amb ells. Una vegada llaurat hauria de sembrar en els solcs llaurats les dents de drac que Eetes li va donar. Jàson va acceptar les condicions, a pesar que sortir airós de la prova se li feia impossible.

No obstant això Medea, traspassat el seu cor pels dards precisos d'amor d'Eros i aconsellada per la seva germana, els fills de la qual havia salvat Jàson de perir a la illa dels ocells, va visitar aquesta mateixa nit la tenda de Jàson i li va proporcionar pocions, ungüents màgics i instruccions precises per aconseguir-ho. Invulnerable al foc i posseïdor d'una força sobrenatural va poder l'heroi sotmetre als bous i junyir-los a l'arada, sembrant a continuació la porció de terra acordada. Després, després de llançar les dents en els solcs, es va retirar a observar com de cada dent sorgia un soldat esquelet: els homes sembrats, fortament armats. Després d'esperar amb paciència al fet que es desenvolupessin completament un gran nombre d'ells, i seguint els consells de Medea, va llançar una enorme pedra entre els soldats i aquests, que no sabien qui l'havia llançat, van lluitar escarnissadament entre si per fer-se amb ella fins a la mort. Finalment, encara sota els efectes de les pocions màgiques de Medea, Jàson va acabar amb els que van quedar en peus.

Després de sortir airós d'aquesta prova, Eetes es va enutjar en gran manera i es va negar a complir la seva part del tracte. Guiats llavors per Medea, els argonautes van arribar al bosc on s'amagava el Velló d'Or, on Medea va exhortar als presents a evitar ser hipnotitzats no mirant als ulls al seu guardià, una serp enorme que mai dormia. Ajudada d'unes herbes especials i els seus propis poders hipnòtics Medea va aconseguir dormir-la permetent així que Jàson agafés el preuat trofeu i poguessin tots tornar amb ell a la seva pàtria.

L'expedició dels argonautes va partir llavors amb la companyia de Medea ja que, sabedora que la seva traïció mai seria perdonada i enamorada perdudament de Jàson, havia pregat poder fugir amb l'expedició a canvi dels seus serveis. Jàson no solament havia accedit sinó que va prometre fer-la la seva esposa, jurant-li que li seria sempre fidel. Eetes va manar llavors al seu fill major Apsirte al capdavant d'una gran flota a perseguir-los. Quan va aconseguir per fi donar-los abast, Jàson va acordar amb Apsirte lliurar a Medea a canvi de poder continuar el seu viatge amb el Velló. Però Medea va tramar novament una estratagema perquè el seu germanastre es presentés solament a la negociació, la qual cosa va aprofitar Jàson per assassinar-lo a traïció i llançar el seu cos, trossejat en múltiples trossos, al mar. El desconsolat Eetes va haver d'entretenir-se recollint d'un en un les restes del seu fill, la qual cosa va donar avantatge als argonautes perquè poguessin escapar.

Quan van arribar a Tessàlia, Medea va predir que el timoner de l’Argo, Eufem, regnaria sobre Líbia. Aquesta profecia es va materialitzar en Bato, descendent d’Eufem.