ORIGEN DEL TEATRE

L'origen del Teatre Grec i de la Tragèdia procediria de l'evolució dels antics "ditirambes" o composicions en honor a Dionisos, i, d'altra banda, també procedeix del gènere satíric, la qual cosa suposa dir que tindria origen en un element burleta.

Les tragèdies van tenir el seu origen en els primitius cants que celebraven la mort i resurrecció anual de Dionisos (el nom del qual en grec significa el déu "nascut dues vegades": la llegenda mitològica d'aquest déu parla d'una doble gènesi.

Posteriorment a aquest Cor es van ser afegint un, dos o més actors. La progressiva complexitat d'aquest enfrontament i la inclusió d'un argument heroic, donaria origen al que posteriorment arribaria a ser la Tragèdia Clàssica.  

En les Grans Dionisies es representaven tragèdies i, només en segon pla, comèdies o drames satírics. Aquestes festes s'inauguraven amb una processó, en la qual un sacerdot representava a Dionisos, muntat en un "carro-vaixell". Acompanyaven el festeig flautistes i sàtirs. Després d'aquesta processó se succeïen diversos dies de Carnestoltes. Després venien 3 o 4 dies d'activitats teatrals en els quals es representaven les obres dels 3 o 4 poetes seleccionats per un tribunal de la ciutat.

Durant aquests dies, cada autor representava forçosament 3 tragèdies unides pel tema entre si ( una "Trilogia"), i 1 Drama Satíric (una representació dramàtica que, per la seva broma, servia de descans a la successió de tragèdies).

ELEMENTS D'UNA TRAGÈDIA

El Pròleg. És una introducció, la part en què es posa a l'espectador en antecedents de l'argument i s'explica el "conflicte" que l'obra va a dramatitzar.

La Pàrodos. Amb ella s'iniciava realment el desenvolupament de l'acció i consistia en el cant d'entrada del Cor.

Els Episodis. Constituïen els passatges dramàtics "intercalats entre els cants corals" i eren parts dialogades en les quals actuaven els actors

L'Èxode. És el cant final del Cor mentre "surt" del teatre en finalitzar la tragèdia.