PREHISTÒRIA A CATALUNYA

 

Paleolític i Mesolític

 

Els primers pobladors són de fa 700.000 anys aproximadament. Però les restes que s’han trobat daten de fa 450.000 anys.

Les primeres restes humanes s’han trobat a la cova de l’Aragó (Talteüll, Roselló, França). Pertanyen a l’Homo erectus.

 

També s’ha trobat una madíbula femenina preneardental a Banyoles.

 

A Catalunya es caçaven cavalls, cabres, cérvols i conills.

 

Jaciments importants: l’abric Romaní de Capellades (Anoia) i coves prop de Serinyà (Pla de l’Estany).

 

Al Mesolític es van produir canvis climàtics importants que afectaren la forma de vida dels humans.

 

Els assentaments es van produir en balmes (sortint de les coves).

 

Neolític

 

Els primers indicis de la revolució neolítica es dóna a Catalunya cap al 4500 aC.

Apareix la falç de pedra i destrals neolítiques per segar.

 

Hi ha ceràmica cardial. Feta a mà (sense torn) i decorada amb una petxina anomenada Cardium edule. És una ceràmica característica de la cultura montserratina.

 

Vivien en coves i poblats (no s’ha conservat res, perquè estaven construits amb material orgànic, com el fang o la fusta). Estaven ubicats a la vora dels rius.

 

Enterraven els morts en coves (creien en la vida després del la mort).

 

Cultura de sepulcres de fossa: fosses excavades a terra on es dipositava el cos del difunt amb l’aixovar. La ceràmica que s’hi troba no està decorada (llisa).

 

Un dels poblats més antics és la Draga de Banyoles.

 

Les mines de Cant Tintorer a Gavà va produir un comerç a partir dels excedents. Sobretot d’objectes per a ornamentar (braçalets i collars). La variscita (mineral verdós) era molt apreciat.

 

Edat del Metalls

 

A finas del Neolític (eneolític) es produeix una fase important de sedentarització. A més els grups humans augmentaren.

 

Cultura del vas campaniforme: ceràmica molt característica.

 

Construcció de grans megàlits: dòlmens i sepulcres de corredor. Hi ha alguns mehirs.

 

Edat del bronze: procés molt lent de difusió.

 

Aquests grups humans continuaven agrupant-se en cabanes. A partir d’intercanvis amb pobles de l’exterior van començar a fer canvis en els seus hàbits.

 

Cultura dels camps d’urnes: propi de l’arribada dels pobles indoeuropeus.