L’ESGLÉSIA

Cap a l’any 1000 tota persona europea ja era cristiana.

L’església fixava les obligacions religioses i mantenia la unitat cristiana

• Resar
• Anar a missa els diumenges
• Confessar-se
• Pelegrinar a llocs sants (Roma, Jerusalem, Santiago)

Prescrivia la caritat, la vida virtuosa i la donació de béns a l’Església al morir.

La vida social també estava marcada per l’Església, com les cerimònies religioses del bateig, el matrimoni i els funerals.

Organitzava l’ensenyament, assistia als pobres i als malalts.

Eren asils per als guerrers (Pau de Déu), no podien ser atacats, sota pena de ser excomunicats.

Tenia una gran riquesa econòmica, posseïa feus immensos i cobrava als seus vassalls l’impost per mantenir el clergat (anomenat delme).

Els interessos de l’Església van xocar amb el poder del rei i dels nobles. Qui havia d’elegir el bisbe o l’abat d’un feu? (ja que no tenies fills per heretar-los). Ho elegia el rei o l’Església? A qui devien primer fidelitat? Aquests enfrontaments van provocar la lluita de les Investidures, que va ser resolt finalment al concordat de Worms (1122) on surt guanyadora l’Església amb l’excusa de l’excomunió.

Organització eclesiàstica:

• Tothom depenia del Papa, elegit i aconsellat pels cardenals
• Clergat secular: Cristians agrupats en parròquies, on hi ha els sacerdots. Un conjunt de parròquies formen una diòcesi (bisbe)
• Clergat regular: viuen en monestirs, volen pregar en solitud. Els monjos i les monges estan sota l’autoritat d’un abat (o abadessa). Se sotmetien a una regla (conjunt de normes de l’orde religiós)