LA CRISI DEL S. III
A principis del s.III hi ha moltes revoltes:
Dioclesià farà reformes que van sanejar l’economia i reforça les fronteres.
Constantí tolera el cristianisme per tal d’aconseguir una unitat interna i trasllada la capital a Constantinoble (prop de les fronteres amenaçades pels perses per tal de frenar-los). Enforteix la burocràcia (funcionaris que s’encarreguen de portar els comptes econòmics de l’Imperi).
Al 375 els huns penetren el territori germànic i travessen les fronteres de l’Imperi. Els germànics també aprofiten i travessen les fronteres. Es tornen imparables i s’expandeixen per territori romà.
Teodosi divideix l’Imperi en dues parts i la cedeix als seus dos fills (Arcadi es queda amb l’Imperi Oriental i Honori amb l’Imperi Occidental). Després de la mort de Teodosi al 395, l’Imperi es divideix en dues parts per facilitar la defensa contra els enemics (germànics, huns, perses).
Occident: Roma és la capital.
Orient: Constantinoble és la capital.
Les institucions i els emperadors són diferents a cada part de l’Imperi.
FI DE L’IMPERI
Les dues parts de l’Imperi Romà van evolucionar de forma molt diferent. En aquests moments es dóna la fragmentació del Món Antic.
Occident: els emperadors eren molt dèbils, van ser incapaços de frenar els germànics que fundaran regnes propis dins el territori romà. Al 476 d.C els invasors deposen l’últim emperador romà (Flavi Ròmul August) i s’acaba l’Imperi.
Orient: es va mantenir 1000 anys més i fou rebatejant com Imperi Bizantí.
Esta página web ha sido creada con Jimdo. ¡Regístrate ahora gratis en https://es.jimdo.com!