L'escultura

L'escultura romana va ser molt influïda per la grega i l’etrusca. La majoria de palaus i d'espais públics estaven decorats amb escultures que copiaven els models grecs.

Escultura religiosa

Fonamentalment són còpies gregues.

Retrat

 Fet amb gran realisme, en contraposició amb l'idealisme dels grecs, és una innovació molt important.

El seu origen està en una antiga pràctica funerària de culte als avantpassats, que era la de crear “imaginis maiorum”. Quan algun patrici moria es treia del seu rostre una mascareta de cera, que es guardava a casa i s'exhibia en els funerals o en altres cerimònies públiques.

Els retrats romans procuraven ser fidels al model i mostren fins i tot els defectes de la persona representada.

El bust, que és la representació del cap i d'una part del tronc, va assolir un gran èxit, com també les estàtues eqüestres.

Retrats Imperials

En el retrat de cos sencer dels emperadors de l'Alt Imperi trobem tres versions:

“Imatge togata”, com a patrici o pontífex màxim, amb toga. Exemple: el Retrat d'August, en el qual la postura marca el contraposto i el cap està cobert

“Imatge thoracata”, com imperator, cap militar, o cònsol, amb indumentària militar, amb cuirassa. Exemple: el Retrat d’August de Prima Porta, on August s'està dirigint a l'exèrcit, per la qual cosa està vestit de militar i amb el braç en alt, s'esculpeix amb precisió el contrast entre la cuirassa llisa i dura i la tela tova; la cuirassa està plena de relleus al·lusius a la pau augusta i en la part interior hi ha una figura infantil sobre un dofí, al·lusiva a l'origen diví de la família Julia.

“Imatge apoteòsica”, heroitzat o com a divinitat, nu, corona de llorer i l'atribut d'algun déu. Exemples: El Retrat apoteòsic d'Augusto o el de Claudio heroitzat. 

Relleu

 Els romans van ser experts en l'art del relleu.

Les seves principals característiques són la idealització en els temes religiosos i el realisme i el caràcter narratiu en els de caràcter històric.

En els relleus històrics, els més característics i significatius del relleu romà destaquen el seu realisme i el seu caràcter narratiu. Al contrari que en l'escultura grega, on els grans fets històrics es recordaven mitjançant temes mitològics, en la romana els protagonistes són els homes, els generals que van guanyar les guerres que commemoren aquests relleus.

Això ho trobem en tres obres excepcionals:

L’Ara Pacis d'August: altar realitzat en el 13 a. de C. per commemorar la pau després de la guerra de les Gàl·lies i d'Hispània; l'altar està envoltat per un mur lleugerament rectangular d'uns 10 metres, realitzat en marbre i decorat amb relleus, a l'exterior amb dos frisos, a la part baixa un amb decoració floral i minúsculs animalons i en la part superior on apareix una magnífica processó, en la qual es troben August amb la seva família, cortesans, etc., amb una gran riquesa en actituds, posicions i vestimentes, amb homes, dones i nens en diferents plànols, que donen profunditat i creen un excel·lent espai; al costat d'una de les portes hi ha una representació mitològica de la terra, amb dos nens i fruits a la seva faldilla, animals als seus peus i al costat d'ells, vegetació, i flanquejant-la hi ha dues nimfes, una sobre un cigne i l'altra sobre un llop marí; l'interior es decora amb garlandes.