La religió

• Els egipcis eren politeistes, creien en molts déus.
• El déu principal era el déu Sol, anomenat Ra, Amon o Aton.
• Altres déus importants eren: Isis, Neftis, Ossiris i Horus.
• Cada déu tenia associat un animal.
• També adoraven els animals com el cocodril (element de la natura) i el riu Nil.
• Els ritus religiosos eren necessaris per mantenir l’equilibri de l’univers. Cada déu disposava d’un temple on es podia practicar el culte religiós i guardar la seva estàtua.
• Cada temple tenia un cos de sacerdots que netejaven i vestien l’estàtua i practicaven els ritus. Anaven el processó i portaven aliments i begudes com a ofrena a la divinitat.
• Els temples eren els habitatges dels déus, i com que eren immortals, es feien en pedra.
• Les cobertes eren arquitravades (sostre pla) que se sostenien en grans columnes.
• Tenien dimensions colossals i una mateixa estructura:
  • Llarga avinguda: arribava a una porta monumental. Estava decorada amb esfinxs que protegien el temple.
  • Portalada anomenada piló. Davant hi havia obeliscs que representaven el camí que unia la terra amb el cel.
  • Pati envoltat de columnes.
  • Sala hipòstila: coberta i plena de columnes.
  • Santuari: on es conservava l’estàtua. Ningú, excepte el sacerdot i el faraó, hi podia accedir.
  • Alguns temple tenen orelles esculpides per a què la població pugués fer peticions a la divinitat sense necesitat d’entrar al temple.

 

Temple d’Abu Simbel: edificat al s. XIII aC sota les ordres del faraó Ramsès II. A la façana hi ha 4 estàtues del faraó assegut portant les corones de l’Alt i Baix Egipte. Hi ha figures més petites que representen les seves dones, fills i germans. El temple està orientat de tal manera que dos cops l’any el Sol reflexa les estàtues que hi ha a l’interior.

Temple de Karnak: esta situat prop de Tebes (actual Luxor). Destaca l’enorme sala hipòstila. Té 134 columnes de 23 metres d’alçada (com un edifici de 9 pisos).

 

La vida després de la mort

 

Els egipcis creien en la vida després de la mort. L’ésser humà es componia a partir de diversos elements: ib, kâ, bâ, aj, ren, i sheut.

El cos (jat): que calia ser conservat per anar al Més Enllà (o vida d’ultratomba).

• Cos espiritual: sahu.
• Ànima o esperit: bâ.
• La força vital: kâ (quan una persona mor, el kâ l’abandona).
• La seva ombra sheut.
• El cor o ment ib.
• El nom de naixement: ren.

 

Momificació:

Per momificar un cos, els egipcis treien els òrgans interns (menys el cor, que era considerat un òrgan pur de gran poder), i es rentava el cos i el dessecaven amb sal durant 40 dies. Per aconseguir que no fes pudor, la part interna del cos s’omplia amb plantes aromàtiques. Després s’embolicava amb tires de lli, entre les que es ficaven amulets (ull de ra; escarabat sagrat...) esperant en la seva tomba la visita de la seva bâ. Potser preservat fins que succeís la seva resurrecció.

Tot el procés durava 70 dies. Els intestins, els pulmons, l’estómac i el fetge eren momificats per separat i es guardaven als gots canops. Les tapes dels gots canops estaven decorades amb el cap dels déus, que protegien els òrgans interns, es posaven al costat de la tomba.

Aquestes mòmies eres preservades en un sarcòfag de fusta i or i els enterraven en tombes, les residències dels difunts.

A les tombes hi havia els aixovars amb tot allò que el difunt pot necessitar en el Més Enllà. Hi havia figures menudes de fang o fusta que feien la funció de servents.

 

Judici d’Ossiris

 

El judici d'Ossiris és l'esdeveniment més important i trascendental per al difunt, dintre del conjunt de creences de la mitologia egipcia.

A la Duat (lloc on se celebrava el judici, a l’inframón), l'esperit del mort era guiat pel déu Anubis davant el tribunal d'Osiris. Anubis extreia mágicamente l'Ib (el cor, que representa la consciència i la moralitat) i els dipositava sobre un dels dos plats d'una balança. L'Ib era contrapesat amb la ploma de Maat (símbol de la Veritat i la Justicia Universal), situada en els altre platerets.

Mentre, un jurat compost per déus li formulava preguntes a a prop de la seva conducta passada, i depenent de les seves respostes el cor disminuïa o augmentava de pes. Dyehuty actuant com a escriba, anotava els resultats i els lliurava a Ossiris.

Al final del judici, Ossiris dictava sentència:

• Si era afirmativa la seva kâ i la seva bâ podien anar a trobar-se amb la mòmia, conformar l'Aj i viure eternament.
• Però si el veredicte era negatiu, el seu Ib era llançat a Ammit, la devoradora dels morts (un ésser amb cap de cocodril, cabellera, torso i braços de lleó i cames d'hipopòtam), que acabava amb ell. Això es denominava la segona mort i suposava per al difunt el final de la seva condició d'immortal.

El terme "justificat" o "amb justa veu" designa la condició del difunt que passa amb èxit la prova del judici davant el tribunal d'Ossiris. Aquesta escena anomenada pels traductors grecs "psicostasis" o "pesaje de l'ànima" constitueix el capítol 125 del Llibre dels Morts, més exactament anomenat "llibre per a sortir al dia" de l'egipci r n prt m xru.

El difunt havia de complir diversos requisits perquè aquest veredicte fos favorable: només ho mereixia aquell que podia presentar una bona conducta. Les oracions del Llibre dels Morts, a més de servir per a mostrar als déus un relat de vida sense faltes, eren una proposta de comportament moral.

 

Tipus d’enterraments:

• Mastaba: les més antigues. És com un rectacle amb les parets inclinades. A l’interior i per sota de la construcció hi havia una cambra funerària. A la part arquitectònica hi havia una capella funerària d’ofrenes.
• Piràmide: eren molt grans, estructura colossal. Primer es van fer escalonades (Sakkara). Es van usar a l’Imperi Antic. Solien estar recobertes de marbre blanc i a la punta hi havia or. Havien de durar per tota l’eternitat, ja que el cos del faraó es conservava a la piràmide. Fou un signe del poder reial.
  • Piràmides de Gizeh: Tenen 5000 anys d’antiguitat. Estan enterrats els faraons Keops, Kefrèn i Micerinos. Proporcions colossals.

• Hipogeu: tombes subterrànies que s’excavaven a les muntanyes i es tapaven les portes per a què ningú les trobés. Era la forma d’evitar saquejos de lladres. Com a exemple hi ha la Vall dels reis i la Vall de les reines (tomba de Hatsepshut) a Tebes.

 

Els faraons reclutaven els pagesos durant la crescuda del Nil per treballar en la seva tomba.