Afermament del poder reial

Als segles X, XI i XII el rei té poc poder, dominen els senyors feudals.

Al s. XII els reis aprofiten el creixement econòmic i l’esplendor de la burgesia per imposar la seva autoritat sobre la noblesa feudal.

Les ciutats pertanyien al rei, als nobles o a l’Església, els burgesos no volien aquesta dependència feudal i els reis donen suport als burgesos amb la concessió de les cartes de privilegis que refermaven que els burgesos no estaven sotmesos a cap senyor feudal. Els burgesos a canvi, havien de donar diners a la monarquia per les lluites freqüents contra els nobles.

També hi havia cartes de poblament que eren cartes amb privilegis a canvi que les persones anessin a viure a llocs amb fronteres perilloses.

Corts i Parlament. A partir del s. XII el rei convoca Corts per fer lleis i demanar diners als burgesos

El Consell Reial està format per representants de la noblesa i el clergat i s’accepta també la presència de la burgesia. El rei demanava subsidis (diners).

Apareixen les guerres entre reis a causa del territori, la més important fou la Guerra dels Cent Anys (137-1453). Fou un conflicte entre França i Anglaterra.

França es queda sense rei i el rei d’Anglaterra pretén ser coronat també rei de França. Al final guanya França amb el rei Carles VII. En aquesta guerra lluita Joana d’Arc.