Les activitats urbanes: l’artesania i el comerç

 

Artesans

 

  • La ciutat és el centre de producció d’objectes manufacturats per a consum propi i per als pagesos.
  • Hi ha tallers
    • On el propietari s’anomena mestre artesà, que tenia eines pròpies i feia tot el procés de producció
    • Era habitatge-botiga-taller obert al carrer a la planta baixa. Tenia el símbol del producte que venia (ja que la majoria de la gent no sabia llegir)
    • Se solien agrupar per carrers que rebien el mateix nom que l’ofici (boters, argenters, tintorers,...)

Gremis


  • Els mestres s’organitzaven en gremis per controlar la producció
  • Tenia unes normes
    • Ningú podia fer cap treball gremial sense permís del gremi.
    • Tothom havia de treballar les mateixes hores.
    • Havien de fer servir el mateix tipus d’eines.
    • Havien d’usar el material que els venia el gremi.
    • Vigilava la qualitat del producte i el preu final.
    • Organització molt jeràrquica.
      • Base: aprenents.
        • Començaven als 7 anys.
        • El mestre li donava allotjament, l’alimentava, el vestia,...
        • No cobrava cap sou.
      • Oficials.
        • Quan dominaven l’ofici havien de passar una prova d’habilitat.
        • Cobraven un sou molt escàs.
      • Mestre
        • Si eren capaços de fer una obra mestra el gremi el podia acceptar com a mestre i podia establir un taller propi.

Rutes comercials

  • Comerç marítim de llarga distància agafa importància (més que la terrestre) perquè es pot dur més càrrega.
  • La primera ruta s’origina al Mediterrani, entre Europa Occidental i el Pròxim Orient. Es canvies objectes de luxe orientals (perfums, espècies i seda) per eines, teixits i armes (Europa).
  • La segona ruta va de l’Atlàntic al Bàltic, comerç de Portugal, Espanya i França (exporten vi, llana i ferro) amb els Països Baixos (exporten blat)
  • Es creen dos grans centres econòmics
    • Nord Itàlia (Gènova, Venècia, Florència,...)
    • Flandes (Gant)