La societat feudal

Era una societat molt desigual. Estava dividida en estaments socials i no es podia canviar mai d’un a l’altre.

• Privilegiats: sector petit que gaudia de tots els privilegis. Posseïen la major part de les terres.
  • Noblesa: es dedicava a la defensa militar i a la guerra.
  • Clero: capellans i monjos dedicats a l’oració i l’Església.
• No privilegiats: treballaven i mantenien als privilegiats. Eren els pagesos (la gran majoria) i els artesans. No tenien drets, totalment sotmesos las senyors feudals.

 

La noblesa feudal

Dalt de tot de la piràmide trobem al rei (representants de Déu a la terra) i havien de governar al seu poble i mantenir regne unit (que eren les possessions del rei). Si el rei moria i els fills es casaven amb altres parents de reis, el territori passava a mans d’altres monarques.

El rei era conegut com primus inter pares (el primer entre iguals), els seus iguals eren la gran noblesa (els seus vassalls) i l’alt clero amb els que compartia el govern del regne.

 

El rei tenia poques atribucions:

• Comandar campanyes militars, on anaven els vassalls amb els seus exèrcits (si no hi anaven eren considerats traïdors i perdien les seves terres).
• Demanava impostos en cas de guerra, coronacions, casaments,...
• Exercia de jutge suprem en casos de plets, pero`no podien interferir en judicis comesos als feus dels seus nobles vassalls o de l’Església.

Per governar el rei comptava amb l’ajuda de la Cúria o Consell Reial formada per un grup de notables (bisbes, abats, comptes, ducs i marquesos) que l’acosellaven en les seves decisions.

Monarquia itinerant. Els reis no tenien residència fixa, vivien a diversos castells per controlar les seves possessions. Sempre estava envoltat per un seguici de persones que formaven la corts que l’acompanyaven a tot arreu.

La funció principal de la noblesa i del rei és la guerra. Són cavallers i es dediquen a l’ofidi de les armes. Només els senyors feudals podien posseir cavalls i armes.

Els fills de les famílies nobles eren educats en la guerra des de petits. Als 18 anys eren armats cavallers mitjançant una cerimònia i se’ls entregava les armes (espasa, escut, esperons i cota de malla). A partir de llavors havien de ser valents i lleials al seu senyor.

Els nobles anaven a la guerra per defensar els seus territoris, per enfrontar-se a altres senyors o per defensar a altres nobles als quals els devia jurament de fidelitat. La guerra proporcionava als vencedors riqueses i terres que feien augmentar el poder del senyor guanyador.

Els permetia viure amb privilegis, no treballaven, no pagaven impostos i podien anar armats.

Les dones estaven sotmeses a l’home (pare o espòs). Podien heretar i ser titulars de feus en cas d’absència de barons, però al casar-se (normalment amb un home del seu mateix rang) les terres passaven a mans del marit.

 

Els pagesos al món feudal

Els feus eren atorgats pel reia als senyors feudals, i aquests es quedaven les millors terres per a ell (reserva senyorial) que les treballaven els seus serfs. Hi solia haver el castell i els boscos.

La resta de terres les repartia en lots als pagesos (masos) que li havien de pagar unes rendes (part de la collita o treballs personals a les seves terres) i als serfs.

El senyor feudal tenia el dret de jurisdicció sobre totes les terres del seu feu (podia dictar ordres i lleis, impartir justícia, controlar els serveis com els po nts, molins,... cobrar impostos,...). Hi havia part del feu que no era propietat del senyo (podia ser de l’Església o de pagesos lliures, però si podia impartir justícia.

Els pagesos eren la majoria de la població (90%), havien de treballar molt durament per sobreviure, ja que el rendiment de la terra era escàs (es practicava la rotació biennal, treballaven la meitat de la terra i l’altra la deixaven el repòs i a l’any següent canviaven). Les tècniques agrícoles eren molt rudimentàries. Era una economia d’autoconsum (vivien d’allò que produien), ella mateixos es teixien la roba, tallaven la fusta,...

• Pagesos lliures: podien ser propietaris de les seves terres i disposar lliurement de si mateixos. Era molt rar.
• Serfs: no tenien llibertat personal i estaven lligats a la terra del senyor. No podien abandonar les terres ni casar-se ni donar herència sense el permís del senyor.

Els pagesos vivien en pobles petits o cases diseminades. Als pobles hi havia petits artesans i petits comercians que atenien les necessitats dels pagesos (molí, forn, taverna o forja). Les cases eren senzilles i tosques, amb una o dues habitacions i de vegades un magatzem o estable. El sòl era de terra i tenien llar de foc per escalfar-se i per cuinar. El mobiliar era molt pobre i consistia en un matalàs de palla, uns bancs per seure, una fusta que feia de taula i pocs estris de cuina.