REVOLUCIÓ RUSSA

 

Rússia:

• País menys industrialitzat
• Els pagesos són cridats a files, els camps són abandonats, per tant hi ha menys collites i menys menjar.

 

Desacreditació del tsar Nicolau II

• Absolutisme monàrquic
• Estructures socials i econòmiques endarrerides
• Autocràcia
• Poder absolut (no hi ha constitució)
• Assegura el control de l’Imperi Rus:
  • Burocràcia fidel
  • Exèrcit poderós:
  • Església ortodoxa

 

 

L’agricultura era l’activitat econòmica principal i estava a mans de pocs terratinents, de l’aristocràcia privilegiada.

La major part de la població eren pagesos, sotmesos a un règim gairebé feudal i amb unes condicions de vida molt miserables.

 

S’inicia un procés d’industrialització (impulsat per capital estranger) a Sant Petesburg i Moscou.

Apareix un proletariat industrial molt nombrós, que treballen a grans fàbriques amb salaris molt miserables i unes condicions de vida pèssimes.

 

Comença a difondre’s el marxisme i es funda el Partit Socialdemòcrata Rus al 1898. Aquest partit es dividirà en dos grups enfrontats: els menxevics i els bolxevics (el president és Lenin).

 

Marxisme: a meitats del s.XIX Karl Marx i Friedrich Engels denuncien l’explotació de la classe treballadora i defensen la necessitat d’una revolució obrera, s’ha de destruir el capitalisme.

El proletariat ha d’aconseguir el poder polític (dictadura del proletariat) i s’ha de crear un Estat Obrer.

S’ha d’acabar amb la propietat privada i així desapareixeran les classes socials i l’Estat, volen una idea de societat comunista.

A finals del segle XIX els marxistes proposen la creació de partits obrers socialistes amb l’objectiu de fer una revolució obrera proletària i també defensen l’existència d’una vida política a través d’eleccions, amb una millora legislativa per als treballadors (8 hores al dia, sufragi universal,...)

 

Oposició política al tsar:

• Burgesos (anomenats Kadets)
• Pagesos
• Obrers: Menxevics (moderats) i Bolxevics (radicals)

 

Revolució de Febrer de 1917 a Sant Petesburg:

 

Conjuntura de la Primera Guerra Mundial:

• Rússia no estava preparada per a una guerra tan llarga i costosa, fou un desastre militar.
• Cau en picat la producció agrícola (mobilització de pagesos que passen a ser soldats), això provoca fam a les ciutats i malestar entre els pagesos i els obrers.

La població s’organitza en consells d’obrers, pagesos i soldats (anomenats soviets) que exigeixen al tsar la retirada de la guerra i que finalitzi l’autocràcia.

 

República democràtica:

• El partit burgés de la Duma obliga al tsar a abdicar, col·locant el Govern Provisional de Kerensky.
• Els soviets són cèl·lules d’obrers pagesos i soldats.
• Creació de la Guàrdia Roja pels soviets, milícia armada

 

Hi ha malestar general, la majoria dels russos es van decantant cap a la ideologia bolxevic (Lenin), ja que la reforma agrària era molt lenta. Al final voldran derrocar el Govern de Kerensky i instaurar el socialisme.

Lenin promet:

• pau.
• repartiment de terres als pagesos.
• la direcció de les fàbriques als obrers.
• nacionalització de la banca (per tant, menys interessos a l’hora de demanar un préstec).

 

Revolució d’Octubre: (25-10-1917)

Els bolxevics ocupen el poder i expulsen el Govern Provisional de Kerensky.

Assalt al Palau d’Hivern i establiment del primer Govern Comunista, Lenin és president, i pren les primeres mesures revolucionàries.

• Es comencen a repartir les terres (expropiades als terratinents).
• Les fàbriques estan sota control del comitès obrers.
• Signatura de la Pau amb Alemanya (Brest-Litovsk al 1918), on Rússia perd molts territoris.

 

Guerra Civil (1918-21)

 

Apareixen dos bàndols clarament confrontats:

 

• Exèrcit Blanc
  • Terratinents, antigues classes privilegiades, pagesos benestants,...)
  • Oficials de l’exèrcit (fracció exèrcit tsarista)
  • Església
  • Aliats: anglesos, francesos, japonesos i americans)
• Exèrcit Roig: Soviets (són els vencedors)
  • Sota la direcció de Trotsky
  • Els bolxevics prenen el nom del Partit Comunista de la Unió Soviètica
  • Es fa amb el monopoli dels poder, excloent als altres partits polítics.

La guerra deixa el país en la misèria, la fam provoca la mort de 5 milions de russos.

 

LENIN

 

1922: Creació de la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques)

És un Estat Federat amb un sol Parlament i amb un sol Partit (PCUS: Partit Comunista de la Unió Soviètica) que reunia totes les nacionalitats del vell imperi tsarista.

Aquest Estat representa un sistema totalitari que es justifica amb la teoria de la Dictadura del Proletariat, poder exercit pel Partit Comunista.

 

1924: mort de Lenin

Lluita pel poder entre Trotsky i Stalin.

Trotsky defensava que calia exportar la revolució a uns altres països.

Stalin proposa la construcció del socialisme en un únic país, l’URSS ha de ser una gran potència. Al final es converteix en secretari general del PCUS, després quan aconsegueix ser el principal dirigent farà fora a Trotsky, que s’exilia i finalment és assassinat al 1940).

Stalin aconsegueix ser cap de govern al 1927 i planifica una URSS com a gran potència industrial:

• Col·lectivització terres
• Creació d’empreses industrials
• Direcció de l’economia per l’Estat

 

ESTALINISME

 

Economia i societat col·lectivista, volia que l’URSS fos una gran potència industrial.

 

Directrius

• Prohibició de la propietat privada (terres, fàbriques, bancs, transports,...), tot passa a mans de l’Estat.
• Prioritat de la indústria pesant.
• Economia dirigida per l’Estat: plans quinquennals per planificar la producció agrícola i industrial. La industrialització fou molt ràpida, però l’agricultura va patir un retard considerable. Es van desatendre els béns de consum i les necessitats de la població.

Stalin és un dictador:

• Només existeix un partit: el Partit Comunista (controlat per Stalin)
• Culte a la seva persona (adulació)
• Oposició reprimida, depuracions i deportacions contínues al Gulag. Són els “enemics del socialisme (processos de Moscou entre 1936-38).