Al gener de 1919 s’organitza a Paris una conferència per establir les condicions de la pau europea. Hi ha assistir 32 països, però només quatre grans potències
van prendre les decisions finals (GrBr, Fr, It i EUA).
El president d’EUA (Wilson) va dir que no volia revenjar-se d’Al
Les potències europees esperaven rebre grans compensacions econòmiques d’Al com a pagament de la victòria de la guerra
Tracta de Versalles: Alemanya resulta ser la gran vençuda i les potències europees imposen condicions molt
dures:
Al era la única culpable de l’esclat de la guerra i estava obligada a pagar totes les reparacions que havia causat la guerra (econòmiques i en productes)
de les destruccions ocasionades a Bèlgica i Fr.
Es desmantella tot el seu exèrcit i la marina i se li prohibeix el rearmament (no poden fabricar armes)
Se li treu l’imperi colonial que posseïa, que es reparteix entre Fr i GrBr.
Es retornen l’Alsàcia i la Lorena a Fr. A més es retornen territoris alemanys als països que toquen frontera amb Al (Dinamarca, Polònia, Prússia i
Bèlgica).
Al creu que és una imposició humiliant.
Nou mapa d’Europa
El president Wilson va redactar un altre tractat anomenat catorze punts de Wilson on redactava que cada nació tenia dret a formar un
estat propi, per tant molts estats que tenien nacionalitats diverses es van trencar.
Rus perd costa del Bàltic i cedeix extensions territorials a Polònia.
Imperi Turc desapareix (reduït només a Turquia), apareixen doncs països com Iraq, Síria i Palestina (que seran protectorats francesos o britànics).
Es desintegra l’imperi Austrohongarès i sorgeixen estats nous com Txecoslovàquia, Hongria, Àustria i Iugoslàvia.
Es crea també una nova organització, la Societat de Nacions, que havia de garantir la pau, fomentar la cooperació internacional, vigilar
que es complissin els tractats i dirigir diplomàticament els nous conflictes.
S’instal·la a Ginebra i s’estableixen dos organismes: l’Assemblea i el Consell.
De tota manera no va triomfar massa, perquè Europa es trobava en un estat desolador.