Pintura


LA PINTURA ROMANA

Les pintures es trobaven en les parets de les cases dels romans més adinerats, generalment es tracta de “pintura al fresc”, encara que també està documentada la “pintura sobre taula”.

La pintura romana va tenir com a precedents els frescs de les càmeres funeràries etrusques i la pintura grega, aconseguint un gran desenvolupament. No obstant això, les restes conservades són mínimes i gairebé es redueixen a les excavacions de Pompeia i Herculà, on els historiadors han establert quatre estils:

Primer estil o d'incrustació (segles II a. de C. i I a. de C.): El més antic, imita revestiments de marbres.

Segundo estilo, arquitectònic o de perspectiva (del segle I a. de C. a l'I d. de C.): Els murs s'adornen amb representacions arquitectòniques fingides i intents de perspectiva; també s'introdueixen temes figurats, paisatges i bodegons.

Tercer estil, ornamental o de parets reals (contemporani de l'anterior): Es caracteritza per posar els elements arquitectònics en primer plànol, subratllant el mur i fent un efecte de finestra. Les arquitectures que apareixen són fantàstiques, introduint-se garlandes en escenes generalment grogues sobre fons foscos.

Quart estil o d’il·luminisme arquitectònic (segle I d. de C.): En ell es reprèn la perspectiva del segon període però s'usen més colors i més elements decoratius, introduint-se formes arquitectòniques molt diverses, requadres amb escenes mitològiques i paisatges imaginaris.


El mosaic: Els romans van difondre aquesta tècnica, en què van aconseguir un gran virtuosisme.

El mosaic era la decoració assolida per mitjà de petites peces de pedra, terracota o vidre (les tessel·les), amb les quals es formaven decoracions de motius geomètrics o figurats. S'utilitzaven per a la decoració dels sòls, encara que en alguns casos, en habitatges d'extrema riquesa, apareix en les parets.

Els motius decoratius són molt variats. Solen tenir una senefa a la vora que emmarca el motiu principal que sol estar al centre, aquest és l'emblema. Trobem diversos tipus, depenent de la grandària de les tessel·les:

  • Opus Sectile: El més rudimentari, imita labors de marbres o pedra mitjançant grans peces, fragments de diferent grandària de marbre que s'acoblen formant un dibuix de tema figuratiu o composicions geomètriques (cercles, quadrats, formant diferents composicions).
  • Opus Tesellatum: Quan la grandària de les tessel·les és superior a 1 cm. Mitjançant aquestes petites tessel·les, es formen escenes, desenvolupant veritables composicions pictòriques.
  • Opus Vermiculatum: Quan la grandària de les tessel·les és inferior a 1 cm. El mosaic es concep en aquest cas com una simple imitació de la pintura, buscant-se un acostament als efectes que aconsegueix el pintor amb el seu pinzell. Per això s'utilitzen cubs summament reduïts (d'uns pocs mil·límetres d'aresta) i es busquen les màximes gradacions de color.