Característiques de les civilitzacions fluvials:


  • Poder polític fort: el REI, dicta les lleis, dirigeix l’exèrcit i és el cap religiós. Crea un cos de funcionaris per tal que l’ajudin a administrar els seus dominis.
  • Societat molt jerarquitzada: privilegiats (minoria, propietaris de terres i riqueses, ostenten els càrrecs públics) i no privilegiats (majoria, sotmesa als privilegiats).
  • Construcció de grans obres: construcció de canals per portar l’aigua a terres més llunyanes i conrear més i millor. Edificació de grans palaus, temples i tombes per demostrar el seu poder.

 

Codi Hammurabi

 

  • És un dels més antics.
  • Les lleis estan gravades en una estela (Monument monolític en forma de pila).
  • Es va escriure cap a l’any 1800 aC.
  • Tracten afers com el matrimoni, el divorci, el comerç, els impostos, els càstigs per delictes comesos,…
  • La base és la llei del talió (“ull per ull i dent per dent”). S’establia un càstig equivalent al delicte o crim comès.

 

Història

 

  • Mesopotàmia significa “entre rius” ja que el territori estava comprès entre els rius Tigris i Èufrates.
  • Va tenir moltes ciutats importants que es consideren de les més antigues del món.
  • La regió de Mesopotàmia era una zona àrida, però van construir canals per al regadiu i es va desenvolupar l’agricultura.
  • Era la regió clau per al comerç entre Àsia Menor, el Mediterrani i Síria.
  • Es dividia en dues regions:
    • Assíria (Alta Mesopotàmia): situada al nord. Els seus habitants eren els assiris.
    • Caldea (Baixa Mesopotàmia): situada al sud. Els seus habitatnts es deien sumeris.
  • El poder mesopotàmic es va anar alternant entre els poder dels assiris, accadis i sumeris.
    • 3r Mil·leni aC: poder dels sumeris. Hi havia ciutats independents governades per reis sacerdots (Ensi Gudea de Lagash).
    • Cap al 2330 aC el rei accadi Sargon I va conquerir les ciutats sumèries i va fundar l’imperi accadi. Al 2200 aC va desaparèixer.
    • Cap al 1800 aC pren el poder la ciutat de Babilònia governada per Hammurabi.
    • Entre el 1356 i el 612 aC els assiris van dominar la regió i van fundar l’imperi assiri (Assurbanipal).
    • Els caldeus van ser els que es van imposar als assiris i es va crear l’imperi neobabilònic (rei Nabucodonosor II).
    •  Va durar des del tercer mil·leni aC fins al s. VI aC. Els perses es van apoderar de la zona i la civilització es va extingir.

 

Societat:


Privilegiats:

  • Aristocràcia: formada pel rei, la seva família i la noblesa. Tenia moltes terres i tenien els càrrecs administratius més elevats.
  • Sacerdots: s’encarregaven desl rituals religiosos i vivien als temples. Tenien terres i col·laboraven amb el govern.
  • Funcionaris: destaquen els escribes que saben llegir, escriure (era molt difícil escriure en jeroglífics) i comptar. Eren alts funcionaris.

 

Resta de població lliure:

  • Pagesos: llogaven les terres del rei o dels funcionaris per conrear-la a canvi de donar part de la collita. Cultivaven blat, civada, mongetes, cigrons, cogombres. Era una agricultura rudimentària.
  • Artesans: trevallaven als tallers. Teixidors, fusters, orfebres, perfumistes,…

 

Població no lliure:

  • Esclaus: no tenien res. Eren tractats com a objectes.
  • Dones: eren propietat dels homes. Si treballaven, havien de donar la meitat del seu sou a l’home.

 

Cultura:


Religió:

  • Eren politeistes (creien en diversos déus).
  • Es manifestaven a través dels fenòmens de la natura, els somnis o l’endevinació.
  • Es representaven en formes humanes i tenien les mateixes passions que els humans.
  • Eren immortals.
  • Enlil era el déu dels vents, Isthar era la deesa de la guerra, l’amor i la fecunditat, Anu: déu del cel, Ashur: déu assiri, Enlil: déu del clima, Inanna: deessa de l’amor i la guerra, protectora d’Uruk, Marduk: déu babiloni, Nanna: deessa de la lluna, Nusku: déu de la llum i el foc, Shamash: déu del sol i la justícia.
  • No creien en la vida després de la mort.

 

Arquitectura:

  • Eren grans constructors, però queden poques restes perquè construien en maó i tova (fang assecat al sol sense coure).
  • Ús d’arcs de mig punt i voltes de canó (ho van inventar ells).
  • Els edificis més importants se situaven a la ciutat.
  • El temple: tenia totes les terres i tallers de la ciutat i era la seu del govern, dels tribunals de justícia i de les escoles.
  • El ziggurat estava dins el temple. Torres esglaonades que es feien servir com a observatoris astronòmics, lloc de culte o centre d’endevinació (siggurat d’Ur dedicat a Nanna).
  • El palau era on residia el rei.
  • Les ciutats estaven envoltades de muralles de maons i portes fortificades. Els carrers eren estrets i tenien un traçat irregular.

 

Escultura:

  • Estàtues votives: eres masculines i representaven reis, déus o alts funcionaris. Tenen una posició frontal, manca de moviment, cares expressives amb ulls grossos (Gudea de Lagash).
  • Relleus: sobre pedra. Escenes que narren esdeveniments importants de la vida política i religiosa (estandard d’Ur, la lleona ferida).