Cada polis tenia la seva pròpia divinitat protectora, a la qual retia culte.
Els déus, immortals, se suposava que tenien aspecte humà. Es creia que menjaven, s’estimaven i lluitaven entre ells com els humans.
Les deesses i els déus grecs més importants vivien al mont Olimp. Zeus era el déu principal.
Els grecs creien en els herois, que eren fills d’un déu i un mortal. Eren mortals, els grecs consideraven fundadors de les ciutats i l’origen de
les famílies importants.
També creien en l’existència de criatures fantàstiques, com els ciclops i els centaures.
Els grecs inventaven mites, que eren històries sobre els déus i els herois. Aquest conjunt de narracions s’anomena mitologia.
El culte religiós
El temple era la casa dels déus, i els sacerdots i les sacerdotesses n’eren els servents. Les ofrenes dels
fidels constituïen l’aliment i les riqueses que els déus utilitzaven.
Els grecs feien diversos ritus per expressar l’agraïment als déus i demanar-los ajuda o consell. Es duien a terme a casa, als temples i als santuaris.
Els grecs pensaven que els déus podien ajudar o perjudicar els éssers humans. Per això era important conèixer l’opinió dels déus. Els oracles
eren missatges dels déus que podien ser interpretats pels endevins.