El món grec:

La civilització grega va sorgir a l'extrem oriental del mar Mediterrani, concretament al sud de la península dels Balcans. Els grecs es van estendre també per les illes dels mars Egeu i Jònic, per les costes de l'Àsia Menor (a l'actual Turquia) i pel Mediterrani occidental. Els grecs anomenaven aquest espai l'Hèl·lade, que en la seva llengua significa «el territori dels grecs».

La història de Grècia va estar influïda pel medi físic del territori que habitaven. L'antiga Grècia mai no va constituir un estat unificat, sinó que cada vall i cada illa formava un estat independent. No obstant això, aquests petits estats pertanyien a una mateixa civilització, perquè tots parlaven la mateixa llengua, el grec, i adoraven els mateixos déus.

Les terres gregues eren poc productives, i l'agricultura i la ramaderia estaven poc desenvolupades. El mar era una via molt important per a la navegació i el comerç.

La història de l'antiga Grècia es divideix en tres grans períodes: l'època arcaica, entre els segles IX i VI aC; l'època clàssica, durant el segle V aC i la primera meitat del segle IV aC, i l'època hel·lenística, des de mitjan segle IV fins al segle I aC.