El faraó

L’origen de l’Antic Egipte se situa al voltant del 3100 aC quan el rei Menes va unificar sota el seu poder tots els territoris al voltant del riu Nil. El final de l’Antic Egipte fou al 31 aC a causa de la invasió dels romans.

Els reis s’anomenaven faraons i concentrava tots els poders: dictar lleis, governar el país, controlava el comerç, manava l’exèrcit.

Quan un faraó moria, el succeïa el seu fill. Per aquest motiu parlem de dinasties (reis membres d’una mateixa família).

Els faraons eren considerats déus, ningú podia mirar-los ni tocar-los. Tenien poders màgics.

Viven envoltats de riqueses amb centenars de servents i esclaus.

Els faraons utilitzaven símbols per reflectir el seu poder:

• Voltor: símbol de l’Alt Egipte (figura situada al front).
• Serp: símbol del Baix Egipte (figura situada al front).
• Lligadura reial: símbol del poder reial atorgat pels déus, recorda la cabellera d’un lleó (perruca).
• Gaiata de pastor: simbolitza la protecció (forma arrodonida a la punta superior).
• Fuet: fa la funció del faraó com a guia.
• Barba postissa: símbol de divinitat.

Esfinx de Gizeh: construïda durant l’Imperi Antic sota les ordres de Kefrèn, situada davant de la seva piràmide per a protegir-la dels lladres (l’esfinx tot ho veia i vigilava). Combina un cap humà (símbol de la intel·ligència del faraó) i el cos d’un lleó (símbol de la força i del Sol).