Déus i Deeses

Amón Ra

Fill de Maat i Thot, mebre de la tríade tebana, espòs de Mut i pare de Jonsu.
Representació:
La forma comuna de representar-lo és com a home amb barba, coronat amb dues plomes altes amb seccions de color vermell i verd alternats, o vermell i blau; porta un gran collaret, un faldó del que penja la cua d'un animal, braçalets; a la seva mà dreta sosté l’anj (creu egípcia). i a l'esquerra el ceptre (vareta).
Sota aquesta forma el seu títol és "Amón-Ra, senyor dels trons de les dues terres".

Anubis:

Representació: Xacal o humà amb cap de xacal.
Va ser primer déu dels morts i va quedar relegat a un segon pla quan el culte a Ossiris li va atorgar a aquest el paper principal en el Més Enllà. És un dels déus més antics del panteó egipci.

Apis:

Representació: Home amb cap de toro, o toro amb disc solar entre les banyes.
En el seu origen era una forma del déu del Nil Hapi, i déu de la fertilitat relacionat amb la propagació dels ramats d'ovelles i de vaques. També està relacionat amb el déu Sol, perquè portava entre les seves banyes el disc solar.

Aton:

Representació: Disc solar amb rajos que acaben en unes mans.
Déu que representava al disc solar en el firmament; més tard va arribar a ser adorat com a déu menor del déu sol Ra. El seu culte data de l’Imperi Antic. Se’l va anomenar creador de l'home i dels animals, i esperit que alimenta al món.

Bastet:

Representació:Gata o dona amb cap de gata
Representava la dolçor maternal i era guardiana de la llar i feroç defensora dels seus fills. També representava l'abundància i era la senyora del plaure, posseint tots els aspectes pacífics.

Hapi:

Representació: Humà, amb panxa, pits que pengen o humà amb 2 dos caps d'oca.
Personificació de la crescuda del Nil i dels beneficis que aporta

Hapy

Representació: Humà amb cap de mandril.
Un dels quatre fills d’Haroeris (Horus el Vell), nascut d'una flor de lotus. En la seva forma de Haroeris, Horus tenia 4 fills identificats amb les ànimes del déu, recuperats de les aigües de Nun per ordre de Ra. Es creu que Anubis li va donar feines de momificació, i en el Llibre dels Morts figura com un dels set esperits posats per Anubis per vigilar el cadàver d’Ossiris. Representat en el got cànope com a humà momificat amb cap de babuí que guardava els pulmons del difunt, ja que Hap significa "circular" i els pulmons eren el símbol de la circulació sanguínia, era protegit per Neftis (vas cànop amb representació humana guardava el fetge, amb el cap de xacal, l’estomac i amb el cap de falcó, els intestins). També representava al vent del Nord i, com a tal, pot aparèixer com a ocell.

Isis:

Representació: Dona amb un tron al cap
Reina dels déus; gran deessa mare; recuperadora i embalsamadora del cos d’Ossiris; protectora d'Horus el Nen fins que aquest va poder lluitar pel seu patrimoni. Era l'oposada a Neftis en un concepte dualista. Deessa de la maternitat i del naixement i protectora de les mares i dels nens i la família en general; se li considera com la qual va instituir el matrimoni; però també era la perpètua vídua inconsolable; malgrat ser deessa no pot ja relacionar-se amb Ossiris, no pot entrar en el regne del Més enllà, lamentant-se així de la seva eterna solitud. Juntament amb les deesses Neftis, Neith i Selkis és protectora dels morts. Isis és la deessa principal en tots els ritus relacionats amb la mort.

Jonsu

Representació: Humà amb cap de falcó i cambra creixent i disc lunar. Humà embenat amb el ceptre i el bastó.
Déu de la lluna adorat a Tebes. Considerat germà bessó del rei, qui estava associat al sol. Se’l va denominar "Aquell que travessa el cel" fent referència a les fases de la lluna; viatjava pel cel en la "Barca de milions d'anys. Considerat una forma de Thot, va ser identificat pels tebans amb el déu-lluna Una altra de les seves advocacions són: "El que Aconsella", ja que era escoltat per tots, fins i tot fora de les fronteres, ja que caps estrangers venien a consultar el seu oracle.

Maat

Representació: dona amb ploma d’estruç al cap.
Deessa de la justícia, la veritat i l'ordre, tant còsmic com a polític i social. És una deessa fonamental en el governar dels faraons com a suprema guardiana de l'ordre universal. Protectora dels jutges, que eren els seus seguidors, presidia el judici dels difunts, i la seva imatge o la seva ploma servia de contrapès per valorar el cor del difunt

Mut

Representació: Dona amb doble corona, ceptre de papir i anj.
Deessa voltor, senyora de Isheru, al sud de Karnak. Era considerada "La Mare" (significat del seu nom), de qui tot s'origina. A l'origen era una deessa voltor. A Tebes es troba com a esposa d’Amón, formant part de la tríade tebana. No tenia fills propis, però va adoptar a Montu i després a Jonsu; gràcies a aquest últim apareixia entre el sol (Amon-Ra) i la lluna (Jonsu) com el tercer ull que mostra la perfecció còsmica afavorint la inundació.

Neftis

Representació: Dona amb el jeroglífic del seu nom sobre el cap.
Deessa que representa la foscor i tot el que es refereix a ella; Neftis representa la part invisible, la nit, la mort com a pas a l'altra vida; en aquest sentit és l'oposat a Isis, no obstant això les dues estan associades de forma inseparable i solen actuar juntes en tot el que concerneix al benestar del difunt, assistint-li en el seu pas cap al Més enllà per mitjà de càntics. El seu nom significa "Senyora de la Casa", entenent per "casa" el lloc del cel on viu Horus.

Ossiris

Representació: Humà momificat amb la corona blanca i 2 plomes.
Pare d'Horus i marit d’Isis, se’l considera avantpassat directe de la reialesa. Ossiris fou un dels déus més populars i importants de tot el panteó egipci. El seu culte estava centrat a la ciutat d’Abydos però es va estendre per tot Egipte. "Príncep dels déus de la Duat" com a déu de la mort i del Més enllà, encara que, al principi era un déu agrari que va ser adoptant trets d'altres déus; geni dels cereals, esperit de la vegetació i abans déu de la resurrecció.

Ptah

Representació: Humà momificat amb un casquet, portant un ceptre.
Déu sorgit del caos primordial, considerat per la cosmogonia de Memfis, d'on era originari, com el sobirà dels déus en haver creat el món a través de la paraula. Porta els títols de "Senyor de la màgia", "Senyor de la Foscor", "Senyor de la Veritat" i "Senyor de les serps i dels peixos", que podrien estar relacionats amb la seva funció creadora. S'explica que es va fer famós per derrotar als assiris enviant rates que van envair el camp enemic i van rosegar les cordes dels seus arcs. Patró de les arts i oficis, protegia a picapedrers, escultors, ferrers, artesans i artistes i es pensava que era l'inventor de l'obra de paleta.

Representació: Home amb cap de falcó, disc solar abraçat per or
Déu que representa el sol del migdia, en la seva màxima esplendor. En els primers temps era la figura més important del Món Inferior; es deia que cada nit viatjava per ell sota la forma de Auf-Ra, el sol ponent. Per viatjar pel cel es creia que ho feia amb la barca d'Orient a Occident en un viatge de 24 hores; de dia era una barca coneguda com "Mandjet"; a la nit viatja en una barcassa petita anomenada "Mensenktet"; segons els moments del viatge, es manifestava en tres entitats diferents: a l'alba era Jepri; al migdia, Horajti i en fosquejar, Atum. En morir, al capvespre, Ra adoptava la forma d'un carner i s'introduïa a la boca de la deessa del cel, Nut, travessava a la nit el seu cos i en aquest trajecte lluitava amb la serp Apofis, que habitava en les profundes aigües de Nun i intentava impedir la sortida del nou dia. Era l'eterna lluita entre la llum i la foscor, i si Apofis vencés alguna vegada tornaria a regnar el caos i la foscor sobre el món. Durant les 12 hores de foscor el déu visitava les 12 regions del Duat, habitades per monstres terribles que intentaven detenir l'avanç de la barca. Ra renaixia cada matí com un nou sol.

Seth

Representació: Animal no identificat amb orelles rectangulars, cua tesa i musell ganxut.
Déu que a l'origen és més brutal que maligne; els drames que provoca es deuen a la seva força anormal, a la seva excessiva energia, més que a la seva mala intenció; després va ser objecte d'una interpretació hostil. És senyor del desert occidental. Identificat amb el desert i el tro, governa els núvols tormentosos i desencadena les borrasques del vent sud; les connotacions negatives de Seth es refereixen a la sequera, l'esterilitat, la violència, la gana i el mar.
Va rebre el desert com a herència de Geb però, envejós del seu germà, que havia rebut la terra fèrtil d'Egipte, va assassinar a Ossiris i el va tallar en trossos; la lluita entre Ossiris i Seth era la lluita de la terra fèrtil contra el desert i la lluita del bé amb el mal. Venerat per uns, odiat per uns altres va conèixer èpoques glorioses i unes altres en les quals el seu nom estava prohibit i les seves estàtues eren destruïdes. És el senyor del mal i les tenebres, de la no-llum, de tot allò que representa el mal, la sequera i com a tal és el déu del desert que d'una banda protegeix a les caravanes que s'endinsen en els seus dominis però que també provoca les tempestes que fan que aquestes mateixes caravanes es perdin. En aquest doble paper de protector-destructor de les terres àrides Seth era venerat perquè el seu estat d'ànim dirigia el futur de tots aquells que creuaven els seus dominis.

Thot:

Representació: Home amb cap d’ibis (Ocell amb el bec llarg i encorbat)
"Regulador de les crescudes de les aigües" i el de "Bou dels estels" per representar els poders mentals de Ra.
El seu poder sobre les paraules li feia estar al corrent de les fórmules màgiques i ensenyava les fórmules capaces d'alliberar del mal als quals volia conservar amb vida. Amb la seva paraula va ajudar a reviure al desmembrat Ossiris; va fer de jutge en la disputa entre Horus i Seth, guarint després les ferides que s'havien infligit mútuament.